Fissura anal: una causa freqüent i dolorosa de sagnat anal

La fissura anal és una patologia molt habitual en la pràctica clínica, responsable d’un nombre significatiu de consultes mèdiques per dolor i sagnat anal. Malgrat la seva petita mida, pot causar una molèstia molt intensa i afectar notablement la qualitat de vida del pacient.

Què és una fissura anal?

La fissura anal és una petita esquinçada o lesió lineal a la mucosa del conducte anal, generalment situada a la línia mitjana posterior (en més del 90 % dels casos). Aquesta ferida exposa les fibres del múscul esfínter anal intern, generant un dolor molt intens durant i després de la defecació, sovint descrit com una sensació de tall o cremor.

Causes i factors desencadenants

Les causes més habituals estan relacionades amb un traumatisme local del conducte anal, i inclouen:

• Pas de femtes dures o voluminoses (restrenyiment).

• Episodis de diarrea.

• Part vaginal.

• Higiene agressiva amb paper higiènic.

• En alguns casos, pot estar relacionada amb malalties com la malaltia de Crohn, el VIH, la tuberculosi o neoplàsies.

Símptomes habituals

• Dolor anal molt intens, sobretot amb la defecació.

• Sagnat vermell viu, generalment visible al paper higiènic.

• Espasme de l’esfínter, que agreuja el dolor i dificulta la cicatrització.

• En casos crònics, pot aparèixer una pàpula sentinella (pèndol de pell extern) i una úlcera amb vores endurides.

Classificació: aguda vs. crònica

• Fissura aguda: evolució de menys de 6 setmanes, amb vores netes i poc profundes. Pot curar-se amb tractament mèdic conservador.

• Fissura crònica: persisteix més de 6-8 setmanes, presenta vores fibroses, pàpula sentinella i sovint hipertonia esfinteriana. Sol requerir tractament quirúrgic si no hi ha resposta a les mesures mèdiques.

Tractament mèdic

L’objectiu és trencar el cercle viciós dolor → espasme → isquèmia → no cicatrització. Els tractaments inclouen:

1. Mesures dietètiques i d’hàbits:

   • Incrementar el consum de líquids i fibra.

   • Evitar el restrenyiment.

   • Rentats suaus amb aigua tèbia o banys de seient.

2. Tractament tòpic:

   • Diltiazem 2 %: relaxen l’esfínter intern i milloren el flux sanguini.

   • Nitroglicerina 0,2-0,4 %: també efectiva, tot i que pot provocar cefalees.

   • Anestèsics locals per alleujar el dolor.

3. Toxina botulínica (Botox):

   • Injecció a l’esfínter intern per relaxar-lo temporalment.

   • Opció útil en fissures cròniques en pacients que no volen o no poden sotmetre’s a cirurgia.

Tractament quirúrgic

Indicat en fissures cròniques resistents al tractament mèdic. La tècnica més utilitzada és:

• Esfinterotomia lateral interna:

  • Es realitza un petit tall controlat a l’esfínter anal intern.

  • Té una taxa de curació del 90-95 % i un alleujament ràpid del dolor.

  • El principal risc és la incontinència lleu transitòria, poc freqüent si es fa una bona selecció del pacient.

Conclusió

La fissura anal és una condició comuna, benigna però molt dolorosa. L’abordatge escalonat —iniciant per mesures mèdiques i reservant la cirurgia per als casos refractaris— ofereix generalment molt bons resultats. Un diagnòstic precoç i un tractament adequat són fonamentals per evitar la cronicitat i millorar la qualitat de vida del pacient.